<Pèsol>>

Hi havia una vegada un príncep que es volia casar amb una princesa； però ella hauria de ser una autèntica princesa.Va viatjar per tot el món per trobar-ne un, però enlloc va aconseguir el que volia.Hi havia prou princeses, però era difícil esbrinar si eren reals.Sempre hi havia alguna cosa en ells que no era com hauria de ser.Així que va tornar a casa i estava trist, perquè li hauria agradat molt tenir una princesa de veritat.

Un vespre es va produir una tempesta terrible; hi va haver trons i llamps, i la pluja va caure a torrents.De sobte es va sentir un cop a la porta de la ciutat, i el vell rei va anar a obrir-la.

Era una princesa allà fora davant de la porta.Però, boníssim! quina visió la pluja i el vent l'havien fet semblar.L'aigua baixava dels seus cabells i de la roba; baixava als dits de les sabates i tornava a sortir pels talons.I tanmateix va dir que era una autèntica princesa.

"Bé, aviat ho descobrirem", va pensar la vella reina.Però no va dir res, va entrar al dormitori, va treure tota la roba de llit del llit, i va posar un pèsol al fons; després va agafar vint matalassos i els va posar sobre el pèsol, i després vint llits de ploma damunt els matalassos.

Sobre això la princesa va haver de romandre tota la nit.Al matí li van preguntar com havia dormit.

"Oh, molt malament!" va dir ella."Tota la nit gairebé no he tancat els ulls.El cel només sap què hi havia al llit, però jo estava estirat sobre una cosa dura, de manera que estic negre i blau per tot el meu cos.És horrible!"

Ara sabien que era una autèntica princesa perquè havia sentit el pèsol a través dels vint matalassos i els vint llits d'èdre.

Ningú, excepte una princesa real, podria ser tan sensible com això.

Així que el príncep la va prendre per dona, per ara sabia que tenia una autèntica princesa; i el pèsol es va posar al museu, on encara es pot veure, si ningú no l'ha robat.

Allà, això és una història real.