ZPèsol>>

Hi havia una vegada un príncep que volia casar -se amb una princesa ；, però hauria de ser una autèntica princesa. Va viatjar per tot el món per trobar -ne un, però enlloc no podia aconseguir el que volia. Hi havia prou princeses ， però era difícil esbrinar si eren reals. Sempre hi havia alguna cosa que no era com hauria de ser. Així que va tornar a casa i va estar trist ， perquè li hauria agradat molt tenir una princesa real.

Un vespre es va produir una terrible tempesta ； Hi va haver trons i llamps i la pluja es va abocar als torrents. De sobte es va sentir un cop a la porta de la ciutat, i el vell rei va anar a obrir -lo.

Era una princesa que estava al davant de la porta. Però ， bona gràcia！ Quina vista la pluja i el vent l’havia fet mirar. L’aigua es va caure dels cabells i la roba ； Es va caure cap als dits dels peus de les sabates i va tornar a sortir als talons. I, tot i així, va dir que era una autèntica princesa.

"Bé, aviat ho trobarem amb això, va pensar la vella reina. Però ella no va dir res ， va entrar a la sala de llit ， va agafar tota la roba de llit del llit i va posar un pèsol a la part inferior ； i va agafar vint matalassos i els va posar al pèsol i després vint llits cap avall els matalassos.

En això, la princesa va haver de mentir tota la nit. Al matí se li va preguntar com havia dormit.

"Oh, molt malament", va dir ella. "Amb prou feines he tancat els ulls tota la nit. El cel només sap què hi havia al llit ，, però estava estirat en alguna cosa dura, de manera que sóc negre i blau per tot el meu cos. És horrible！ ”

Ara sabien que era una autèntica princesa perquè havia sentit el pèsol a través dels vint matalassos i els vint llits de baixada.

Ningú més que una autèntica princesa podria ser tan sensible com aquesta.

Així que el príncep la va portar per la seva dona ， de moment sabia que tenia una autèntica princesa ； i el pèsol es va posar al museu ， on encara es pot veure ， si ningú no l’ha robat.

Hi ha una història veritable.